Eterns

No hi han més adjectius, s'han acabat; el Barça de Pep Guardiola els ha esgotat. Eterns és el que potser s'aproxima més, ja que, deixant la evidencia de que l'equip barceloní és el millor del món, poca gent posa en dubte que a hores d'ara, el Barça ja és el millor equip de la història.

Ahir es va disputar la final del Mundial de clubs, la qual enfrontava el Santos i el Barça. L'equip braziler va sortir tancat al darrere degut a les mancances defensives que sofreix en defensa. El Barça, ja què era una final, va sortir amb l'equip de gala. No va tardar gens en avançar-se al marcador, amb el millor jugador del món, Leo Messi, que va transformar una altra obra d'art semblant al gol nomenat al premi Puskas 2011 contra l'Arsenal. El segon gol dels blaugranes va descriure a la perfecció l'estil de joc implantat per la Masía, ja que el Barça va sortir amb 9 canterans a disputar una final d'un Mundialet. El gol va ser transformat per Xavi, el qual va iniciar la jugada del tercer, un gol fruit de la connexió Messi - Alves, per a que Cesc remates la feina. Dani Alves, va ser un dels destacats del partit ja que no va parar en tot el partit, i va donar fluides al joc blaugrana en quant Guardiola va alinear un 3-4-3 al camp. Gracies a ell, Messi va poder transformar en quart gol per així proclamar-se campions del món.

Desprès d'aquest partit, la pregunta que tothom és fa es la de si el Barça esta per damunt del Santos de Pelé, del Milan de Van Basten i Frank Rijkaard o del Madrid de Di Stefano. Però es què el Barça no només és efectivitat. El "Pep Team" desplega un joc que mai abans s'havia pogut veure, ja que adapta a la perfecció les pautes marcades per Cruyff i la pressió, la contundència i la muralla defensiva italiana, deguda al seu pas de peregrinació per Itàlia. També com no, transmet un valors, el valor de l'esforç que transmet la Masia dona lloc a fets com el del dissabte, podent veure que 11 dels 14 jugadors son extrets de la cantera.

Tots aquest arguments dictaminen que, a hores d'ara, el Barça ja és el millor equip que mai ha vist un espectador de futbol.

No hi ha sorpresa: Santos - Barça serà la final

Avui s'ha disputat el partit corresponent a la segona semifinal del Mundial de clubs, el Al Sadd - Barça. L'equip Qatarí ja ha sortit veient la botella mig buida, per no dir buida, ja que per qualitats el Barça era clar vencedor de bon inici. Aquesta semifinal venia precedida del Santos -Kashiwa Reysol.

D'aquestes dues semidinals no hi ha gaire que dir, ja que, a no ser d'alguna sorpresa majúscula, els brasilers i els blaugranes estaven destinats des d'un bon principi a trobar-se a la final. El mundial de clubs no representa una copa del mon pròpiament dita, sinó que, de moment, continua essent una competició per a enfrontar el campió sud-americà contra el campió europeu, tot i que el que comporta guanyar aquest títol atorga l'honor FIFA de ser objectivament el millor equip del mon; i també l'únic trofeu capaç de fer emocionar Guardiola fins al punt de posar-se a plorar (com varem poder veure al 2009).

Tot i l'arribada del Barça a la final, avui no és un dia per estar de xauxa, ja que el jugador asturià David Villa a caigut lesionat de la tíbia, al fracturar-se aquesta. El grup ha mostrat estar en ell des del primer moment, així com tots els seus companys de selecció i un gran nombre de professionals del futbol. Deixant apart els temes purament futbolístics, des d'aquí enviem el nostre suport al jugador del Barça, desitjant-li una rapida i fructuosa recuperació.

Aquesta final, no sols era esperada per la evidencia, sinó que també per veure un dels duels capaç de substituir el duel Messi contra CR7; i és poder presenciar el duel del astre argentí contra l'estrella naixent de la "canarinha", Neymar. I es que el Gall, sobrenom adjudicat per el seu pentinat amb una cresta que recorda a un Gall, és el jugador per el que mitja Europa perd el cul. Un jugador amb una qualitat tècnica digna del millor Ronaldinho.

El diumenge, a les 19.30 horari japones, 11.30 horari peninsular, el Barça intentarà reafirmar i consolidar el seu paper com a millor equip del mon, aconseguint així el seu cinquè títol de la temporada, mentre que Neymar intentarà convencer a tot el món que esta cridat a ser un dels grans.

Simplement, el Clàssic

No hi ha més. El títol parla per si sol, fa falta donar adjectius. Molta gent intenta classificar aquest partit, donant-li adjectius, però vist el que comporta un partit entre el Barça i el Madrid sobren els adjectius; els colors, els sentiments i les emocions parlen per si soles.

Demà a les 10 de la nit, els dos millors equips del món s'enfrontaran. Un xoc d'idees: l'esforç d'una cantera que forma més del 50% del equip blaugrana contra l'electricitat que forma el grup d'estrelles mundials del equip "merengue". Els blancs arriben amb 3 punts de ventatja, tot i que el Barça a jugat un partit més. Però l'afició culé creu i sap que amb aquest equip no és pot donar una lliga perduda a falta de mes de 20 jornades.

L'equip blanc ja a donat grans pistes de quina serà la seva estrategia per al partit; ja assumit el rol d'equip sense molt de toc però amb una gran pegada, l'únic que no es sap és si jugarà Higuain o Benzema. El trivot format per Xabi Alonso, Ozil i Lass serà l'aposta més innovadora del portuguès.

L'alineació blaugrana ja presenta bastants més dubtes. I és així com li agrada a Guardiola, com ja passava amb el seu mestre Johan Cruyff. Pep sempre treu sorpreses d'última hora que serveixen com a cops psicològics per als rivals. La pregunta que tothom és planteja és sobre si jugarà amb un 3-4-3 o amb un 4-3-3. Sortir amb la primera serià molt perillós, ja que el Madrid disposa d'unes bandes profundes. I els grans dubtes que es generen entorn als futbolistes. Els únics jugadors que esta clar que jugaràn són Messi, Xavi, Iniesta, Busquets, Valdes i Mascherano. El jefecito esta fent una temporada espectacular, prolongant la gran temporada que va fer l'any passat i serà titular al Bernabéu. Els dubtes son qui l'acompanyarà en defensa, ja que Piqué no esta fent una gran temporada i Puyol encara esta "resacós" de la seva lesió. El mig del camp es el que més clar esta, tot i que depenent del sistema es podrà incloure a Cesc o no. Cesc és el centre de les preguntes: jugarà de fals nou amb Messi? Donarà pas a Alexis o Villa? La davantera culé també és del mes qüestionat: jugarà Villa i Alexis per la banda? La gran novetat, perque no sorpresa, seria la irrupció al camp de Isaac Cuenca. Cuenca és un dels noms propis de la temporada, ja que a deixat en més d'una vegada a Villa, Pedro o Alexis a la banqueta degut a les seves grans actuacions contra equips més que notables.

Però deixant de part les estratègies, tàctiques o l'equip titular, els clàssics son partits de sentiment, partits d'afició. Un partit on es paralitza el món durant 90 minuts i que tot jugador amateur o professional voldria disputar, tot narrador voldria retransmitir i un partit que ningú es vol pedrer. Per això sols queda dir: Que comenci l'espectacle!

No es lliga de dos per casualitat

El tòpic de que la lliga espanyola es de dos sempre a existit, i conseqüentment, els presidents dels diferents clubs que no son Barça i Madrid es recolzen amb el tòpic. Pero les declaracions del president del Villarreal, Fernando Roig, van obrir un pou de dubtes, qüestions i acusacions. El senyor Roig va dir que "això no pot ser bo", "o canvia o destruirem el futbol espanyol" va afirmar desprès de ser derrotat 5-0 contra el Barça.

L'argument del president del Villarreal al igual que el president del Sevilla, és els drets de televisió, que no els llevo la raó ja que el Barça i el Madrid reben uns beneficis molt majors, al igual que no nego que la lliga s'ha monopolitzat. Però, a lloc de buscar llançar fletxes contra els dos gegants de la lliga espanyola, per que no mirem el perquè de la situació?

El perquè és simple, nomes cal mirar mes enrrere en el temps; els drets son per als que mes titols acumulen en els seus museus, per tant, els que quan encara no existien els drets de Mediapro, ja eren grans per les seves accions astutes als despatbxos, ja sigui per el poderegi de ser la capital d'Espanya o per les maniobres als 90 de Nuñez per al Barça. Amb aquestes maniobres el Barça i el Madrid van donar la suficiencia economica per a fitxar els jugadors que van donar els tituls i el prestigi que ara encara mantenen, i la gent vol.

També no cal olvidar que no tothom voldrà o podrà anar a veure el partit al camp, i a la televisió no l'interessa donar els partits d'equips que la majoria d'aficionats aniran al camp, sino els equips que tenen mes aficionats, i en aquest cas son el Madrid i el Barça.

Avui els dirigents de la lliga, excloent al Barça i al Madrid, es clar, s'han reunit a Sevilla per a "solucionar" aquesta situacio que a ells no els interessa. Tot sigui per una millor lliga...

Thiago i Cesc, l'impossible fet perfecció

Ara ja farà cuasi bé un mes, és van acabar les noticies "fantasmes" i els rumors incerts, i el Barça va culminar el fitxatge de Francesc Fàbregas, en una operació què va durar més de tres anys i va fer plantejar moltes coses al club i a l'aficionat en general; un d'aquests dubtes va ser sobre un altre jugador, que també va ser un dels "fitxatges" (va ser ascendit del filial blaugrana al primer equip) de l'estiu. Ell és Thiago Alcantara i, al igual que en el seu moment va fer Leo Messi, Andres Iniesta i tots els canterans què ara militen al primer equip, va culminar un excel·lent Europeu Sub-21 portant-lo a guanyar el torneig, i una satisfactòria pretemporada amb l'equip blaugrana.

Els rumors eren molt i agosarats. Es vinculava a Thiago amb el Chelsea si Cesc arribava a la ciutat condal. També es va especular què Cesc no aterraria a Can Barça per a no frenar la frènetica progressió del fill de Mazinho.

Altres rumors varen sorgir desprès de que Cesc ja sigues un culé més, com el de què amb Cesc al equip Thiago no disposaria dels minuts necessaris per assolir el màxim nivell, i que acabaria emigrant cap a la Premier League en breus.

Però qualsevol rumor possible és va esvair al veure el primer partit de Lliga; els dos jugadors encara no havien disputat cap minut junts i al partit contra el Villarreal varen ser alineats en una sorprendent e innovadora alineació de Pep Guardiola, rememorant el 3-4-3 amb el qual jugava el Dream Team de Johan Cruyff.

El partit va ser clarament dominat per el Barça, on és va aconseguir una "maneta". Thiago i Cesc varen jugar junts al mig del camp, on van assistir i marcar, els dos per igual. El que tothom veia impossible va acabar resultant perfecte. La magia de Thiago combinada amb la visió perifèrica de Cesc va aportar detalls molt interesants.

Avui Cesc i Thiago podrien disposar d'uns minuts junts a la selecció absoluta i continuar reafirmant què son totalment compatibles.