La meravellosa Europa League

Els equips que no son els referents en les seves lligues sempre busquen l'èxit d'aconseguir un bitllet per a jugar a la Lliga de campions. Els que lluiten per la Europa League, a priori, son equips que saben que conquistar el trofeu de la segona màxima competició europea és més fàcil que guanyar la Champions.

Aquest any, les lligues del vell continent van començar com sempre: els equips anglesos importants (Chelsea, Arsenal, Manchester City i Manchester United), els equips que es disputen en solitari la Lliga BBVA (Barcelona i Real Madrid), el Milan com a referent italià i els grans equips de les seves respectives lligues. Fins aquí tot normal. Els equips de la Europa League ja son més variats ja que és més fàcil accedir, i més diria, la competició esta més disputada, ja que els equips poden ser recent ascendits de la 2ona divisió com grans equips que s'han anat diluint.

Tot i el gran aparador que presenta l'Europa League, sempre queda en un segon pla. Allí on soni l'himne de la Champions queden menuts els 15 quilos que pesa el trofeu de la UEFA. Els grans equips que allotgen les grans estrelles es troben a la Lliga de Campions.

Acabada ja la fase de grups, dona un gir la truita. L'equip que recau al tercer lloc, que per tant no passa a la fase final del torneig, obté el dret a jugar a l'Europa League. I això enguany succeeix amb grans equips d'Europa; no és tant preocupant la situació del Oporto ni Valencia, que tot i que apuntaven a equips revelació no han aconseguit superar la fase de grups. Ja és més sorprenent la eliminació del sub-campió, el Manchester United de Sir. Alex Ferguson i la decepcionant eliminació del petro-Manchester de Agüero, Silva, Balloteli i Manchini.

Amb aquestes noves incoporacions a la competició donaran el prestigi que necessita una competició europea i l'oportunitat d'equips amb gran projecció, com son Athlètic de Bielsa o el Shalke de Raúl, a enfrontar-se amb equips de gran calibre.