Thiago i Cesc, l'impossible fet perfecció

Ara ja farà cuasi bé un mes, és van acabar les noticies "fantasmes" i els rumors incerts, i el Barça va culminar el fitxatge de Francesc Fàbregas, en una operació què va durar més de tres anys i va fer plantejar moltes coses al club i a l'aficionat en general; un d'aquests dubtes va ser sobre un altre jugador, que també va ser un dels "fitxatges" (va ser ascendit del filial blaugrana al primer equip) de l'estiu. Ell és Thiago Alcantara i, al igual que en el seu moment va fer Leo Messi, Andres Iniesta i tots els canterans què ara militen al primer equip, va culminar un excel·lent Europeu Sub-21 portant-lo a guanyar el torneig, i una satisfactòria pretemporada amb l'equip blaugrana.

Els rumors eren molt i agosarats. Es vinculava a Thiago amb el Chelsea si Cesc arribava a la ciutat condal. També es va especular què Cesc no aterraria a Can Barça per a no frenar la frènetica progressió del fill de Mazinho.

Altres rumors varen sorgir desprès de que Cesc ja sigues un culé més, com el de què amb Cesc al equip Thiago no disposaria dels minuts necessaris per assolir el màxim nivell, i que acabaria emigrant cap a la Premier League en breus.

Però qualsevol rumor possible és va esvair al veure el primer partit de Lliga; els dos jugadors encara no havien disputat cap minut junts i al partit contra el Villarreal varen ser alineats en una sorprendent e innovadora alineació de Pep Guardiola, rememorant el 3-4-3 amb el qual jugava el Dream Team de Johan Cruyff.

El partit va ser clarament dominat per el Barça, on és va aconseguir una "maneta". Thiago i Cesc varen jugar junts al mig del camp, on van assistir i marcar, els dos per igual. El que tothom veia impossible va acabar resultant perfecte. La magia de Thiago combinada amb la visió perifèrica de Cesc va aportar detalls molt interesants.

Avui Cesc i Thiago podrien disposar d'uns minuts junts a la selecció absoluta i continuar reafirmant què son totalment compatibles.