Mostrando entradas con la etiqueta cantera. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta cantera. Mostrar todas las entradas

domingo, 12 de junio de 2011

Cesc i Thiago: compatibles

El "culebron" a començat. Ha arribat l'estiu i amb la calor, el mercat de fitxatges. El mercat de fitxatges, per definir-lo d'alguna manera, és un "regala portades" per als diaris esportius. Els petits rumors els maximitzen fins al punt de dir què un jugador ja esta fitxat, quan ni tant sols hi ha el mínim contacte per part dels clubs. Els exemples més evidents poden ésser quan fa dos anys, el diari esportiu MARCA asegurava que el ara jugador culé David Villa, ja havia fitxat per el Reial Madrid. I el què tots tenim en ment, és el fitxatge de Cesc Fàbregas, que els diaris de l'entorn blaugrana, més concretament, l'SPORT, afirmen què el d'Arenys ja esta definitivament fitxat.



Però aquest any, el fitxatge és fa més evident, i davant la posible entrada del català, la premsa blaugrana planteja una hipotetica surtida del mig centre de la pedrera, Thiago Alcantara, degut a que creuen que no hi ha "espai" per als dos mig campistes.



En la meva opinió, son totalment compatibles, ja què un te una tirada més ofensiva i té un joc, per definir-lo d'alguna manera, més màgic; en canvi, Cesc es un jugador que per la seva jove edad (23 anys), és un jugador molt madur, un temporitzador innat, amb el més pur estil de la Masia. Si els volem comparar, son un Iniesta (Thiago) i un Xavi (Cesc), per el què es demostra què poden jugar perfectament junts, inclus si no hi ha cap lesió (recordar què Xavi ja té una edat, tot i què li queda molt de fubol per oferir-nos).



Ara bé, si em fan triar entre els dos, mal què hem pessi, hem quedaria en Thiago, ja què ens surtira francament barat, apart de què un jugador per a temporitzar, en el cas què Cesc no aterres a la ciutat comtal, es podria situar a Sergio Busquets.

martes, 17 de mayo de 2011

L'orgull dels cules

El Barça, ja campió de lliga, el pròxim dia 28 viatjarà fins a Wembley per posar la "guinda" del pastís a una temporada perfecta; perfecta a falta d'un títol, per a ser objectius. I aquest últim adjectiu és un, dels molts, que hi falten a Madrid, a "la central lechera". Si, perquè quan el Barça la mateixa nit es disposava aconseguir la lliga, el Madrid celebrava la Copa del Rey, guanyada feia més de tres setmanes. No hi estic en contra, cadascú és lliure de fer el que vol i quan vol. Però el que no es ètic, és que mentres al Barça li entreguen la copa de la Lliga, els medis de premsa de Madrid es dediquen a encumbrar a CR7 per guanyar el pichichi. En una televisió és van atrevir a dir què els merengues li havien pres un altre títol al Barça (caldrà veure a Cristiano compartint el seu ansiat "pitxitxi" amb els seus "estimats" companys...).

Però mentres uns és dediquen a tapar la Lliga del Barça amb l'argument del pitxitxi CR7, els altres és dediquen a mostrar al món, què es el Barça. Què es la cantera del Barça, el motor i cor del què és el millor equip del món. La demostració de què quan uns fitxen per preus astronòmics quan tenen una deficiència en l'alineació, el Barça fa muntar un noi de la cantera, oferint-li la oportunitat de la seva vida, l'il·lusió de debutar amb el millor equip del món.

L'altre dia, davant el Depor, Pep Guardiola va decidir traure fins a sis jugadors del Barça B. L'aficionat típic, el pessimista, va pensar què voliem donar tres punts a l'equip de A Coruña, el qual estava necessitat. Però no, l'equip va jugar a un excel·lent nivell, i va aconseguir un 80% de possessió, essent una de les màximes possessions de pilota de la temporada. Un equip que, apart dels jugadors amateurs, estava format per 7 jugadors fets a la Masia.

Un altre partit, d'algun altre equip gran de la Lliga BBVA, què hagues jugat amb aquestes condicions, segurament hagues perdut per més d'un gol, per què la seva aspiració no és jugar en aquell equip; però a Can Barça, com ja s'ha demostrat en més d'una ocasió, jugar amb cinc filials es una garantia de treure punts, ja què saben què demostran el què saben, en un futur jugaran a l'equip del seus somnis. Potser no seran pitxitxis, ni batran records històrics minoritaris, però potser en alguna ocasió podran dir, que tota la vida van jugar amb el millor equip del mon!