Avui tenim la sort de comptar amb Jaume Guzmán, que col·labora amb nosaltres i ens a pogut escriure la crònica del duel català disputat aquest dissabte.
El Girona va deixar molt tocat al Nàstic en un partit emocionant. Un ex grana (Jandro) va donar la victòria al Girona i salvar així els mobles a Raúl Agné.
 |
| Escalfament previ. |
El passat dissabte 17 de desembre a l’Estadi Municipal de Montilivi, Girona i Nàstic es jugaven més que tres punts. Un derbi català, apassionant, de dos equips en hores baixes, fluixos, i sabent que una derrota els deixaria molts tocats.
El matx va començar força bé per a l’equip local, ja que, en una centrada per banda esquerra de Benja ho va aprofitar el golejador i sempre decisiu Coro per obrir la llauna amb un cop de cap potent i ben col·locat on Rubén no va poder fer res. Els més de 3.500 seguidors gironins no s’ho acabaven de creure i es que li costava molt marcar a aquest Girona. Durant la primera part, va ser un autèntic monòleg de l’equip gironí on hagués pogut sentenciar mitjançant Benja en un u contra u davant la presència de Rubén Pérez. Però tal com anaven passant els minuts, el Nàstic va començar a creure en si mateix i va veure com poc a poc el Girona s’anava tancant al darrere. Va començar a aparèixer Seonane que buscava les bandes tant a Peragón i Morán per a què el veloç i baix Luna pogués entrar al partit, fins llavors desaparegut.
El premi diuen que sempre arriba i al minut. 41 l’àrbitre no va xiular un penal a Morán bastant dubtós. Però, tot seguit, una passada en profunditat cap a Adrián Luna va batre per baix a Santamaria per posar l’1-1. Al descans s’arribaria amb aquest marcador i cap dels dos equips els anava bé l’empat.
 |
| Un centenar de tarragonins es varen desplaçar a Montilivi. |
A la represa, es va repetir la mateixa història de la primera. El Girona al minut 52 mitjançat Benja va treure un xut per avançar-se un altre cop al marcador. Llavors, qui començava a tocar l’esfèrica en més claredat va ser el Gimnàstic que amb prou feines arribava a porteria però que era l’únic equip que buscava jugar al toc. Longàs l’ex del Cartagena, que amb prou feines havia ingressat al terreny de joc, amb una vaselina va fer l’empat a dos però l’alegria als tarragonins va durar cinc minuts i es que una falta molt perillosa al vèrtex de l’àrea i ben sacada per Jandro va posar el 3-2. L’ex del Nàstic la va posar de forma sensacional per a què Rubén Pérez es quedés clavat. Pal i dins, per banda dreta. Un xut fàcil, en rosca i tres punts importantíssims per a un Girona que continua en problemes.
L’equip d’Alessandro va tenir una de claríssima al temps d’afegit però Santamaria atent la va refusar. Un Nàstic amb seriosos problemes defensius i on troba a faltar més que mai a Berry Powell. El Girona per la seva banda, fent un joc més directe va saber jugar-li al Nàstic però haurà de millorar. Els dos conjunts continuen en descens i l’efecte d’Alessandro s’ha esfumat totalment.
Jaume Guzmán
No hay comentarios:
Publicar un comentario